Durant la realització d’una ITE cal tenir sempre en compte dos factors, l’any de construcció de l’edifici i la seva tipologia constructiva. Aquests factors influeixen en el tipus de deficiències trobades.
No té la mateixa gravetat una esquerda en una biga de formigó armat o una esquerda en una biga de fusta.
Barcelona és una ciutat enorme, composta per barris que en molts casos són de dimensions semblants a petites ciutats. Cadascun d’aquests barris es va construir en èpoques diferents amb mètodes constructius diferents.
Per tots aquests motius ens veiem obligats a analitzar cadascun dels barris de Barcelona per separat, començant pel barri de l’Eixample.
El barri de la dreta de l’Eixample de Barcelona.
Una mica d’història:
El barri de l’Eixample es va començar a construir arran del pla Cerdà el 1860. Amb aquest pla urbanístic es va buscar augmentar de forma ràpida i ordenada la quantitat d’habitatges de l’urbs, fruit de la necessitat de fer front al gran nombre de persones arribaven per treballar a les fàbriques de Barcelona.
Disseny de Barcelona al pla Cerda.
Durant aquesta època es van construir molts edificis de característiques similars i que encara es mantenen a dia d’avui, les més destacades són:
- Les façanes d’aproximadament 20 metres.
- Els pals de llums interiors compartits amb la resta d’edifcis de la mateixa poma.
- Estructura vertical mitjançant parets de càrrega, amb llums entre 5 i 6 metres.
- Estructura horitzontal mitjançant bigues de fusta o ferro.
- Balcons de dues peces prefabricades.
Façanes d’edificis de la Dreta de l’Eixample.
Deficiències més comunes:
A diferència de la gran majoria de barri de Barcelona, on les deficiències més comunes dels seus edificis són les que afecten l’envoltant, al barri de l’Eixample ens trobem amb unes embolcalls que acostumen a estar ben cuidades.
Les deficiències més comunes als edificis de l’Eixample són les que afecten la seva estructura; esquerdes o fissures a les bigues i forjats, danys estructurals als balcons o esquerdes als murs de càrrega són alguns dels exemples més significatius.
Aquí us mostrem enumerades les deficiències que solem trobar als edificis del barri de la Dreta de l’Eixample de Barcelona durant la inspecció de la ITE:
Llosa de balcó en mal estat
A causa de l’antiguitat dels balcons de la zona i dels mètodes constructius que es feien servir durant la construcció del barri, ens trobem amb una gran quantitat de balcons formats per peces independents. Amb els anys aquestes peces han perdut la cohesió i la unió del balcó amb la resta de l’estructura, ha anat debilitant-se.
Separació entre peces d’un balcó marcada per una esquerda
Un balcó en mal estat no només pot ser un perill per la caiguda del mateix, sinó que també pot ser el causant de l’aparició d’humitats a l’interior dels habitatges.
Les esquerdes que es produeixen als balcons en mal estat són el camí ideal perquè l’aigua es pugui filtrar cap a l’interior de la construcció. Aquesta aigua pot arribar a l’interior dels habitatges, tant a l’habitatge propietària del balcó com a l’habitatge immediatament inferior.
Taques d’humitat per filtració a un balcó.
Depenent del grau de pèrdua de cohesió i de l’estat del material de les peces a l’informe ITE aquestes deficiències poden tipificar-se com a importants o com a greus.
Bigues de fusta amb fissures o esquerdes.
Molts dels edificis de la zona mantenen com a elements principals de lestructura horitzontal les bigues de fusta.
Tots els materials emprats en la construcció es deterioren amb el pas dels anys i les bigues de fusta no en són una excepció.
És molt habitual trobar durant una inspecció tècnica d’un edifici de l’Eixample una o diverses bigues que han perdut part de la secció a causa de fissures o esquerdes produïdes pels moviments estructurals o la degradació de l’element, fruit dels anys.
Pèrdua de secció en biga de fusta
Depenent de la pèrdua de secció i de la fletxa de la biga, a l’informe ITE aquestes deficiències poden tipificar-se com a importants o com a greus.
En aquests casos en què la deficiència sigui tipificada com a greu s’haurà de resoldre el més aviat possible, aquestes són les dues solucions més senzilles.
Reforç mitjançant perfils metàl·lics.
Es col·loquen perfils metàl·lics “enganxats” a la biga afectada formant una mena de segona pell, permetent així que els nous perfils ajudin la biga a aguantar els esforços a què està sotmesa.
Reforç metàl·lic en bigues de fusta.
Substitució de la biga afectada per una biga “sana”.
En cas que la pèrdua de secció sigui greu, la millor solució serà retirar la biga afectada (amb apuntalament previ del sostre) i la col·locació d’una biga nova.
La reparació en els elements estructurals de fusta és molt poc eficient, això és perquè la resistència de la fusta es basa en l’estructura natural de les seves fibres, una vegada aquestes són seccionades és molt difícil que la peça pugui tornar a treballar-hi. nivell.
Esquerdes o fissures per assentament diferencial.
Altres problemes dels edificis d’aquesta zona són el continu aixecament de grans edificis a les seves zones més properes. Aquest fet genera moviments al terreny que hi ha sota els edificis generant assentaments diferencials.
Un assentament diferencial implica un petit enfonsament de la fonamentació dels edificis, generant esquerdes i fissures a les parets i els sostres.
Aquestes esquerdes solen trobar-se als murs en contacte amb els edificis confrontants, a la unió sostres amb parets i en façanes, generant en ocasions esquerdes que recorren tota la façana de l’edifici.
Esquerda per assentament diferencial en façana.
A diferència del que molts pensen en veure les llargues esquerdes, les esquerdes per assentament diferencial no acostumen a suposar un risc per a l’estructura de l’edifici i és per això que mentre no es produeixin assentaments importants, a l’informe ITE aquestes deficiències no solen tipificar-se com a greus sinó com a lleus o importants en funció de la seva afectació.
Si tens un edifici a Barcelona i té més de 45 anys, contacta amb nosaltres perquè t’assessorem i puguem realitzar la ITE del teu edifici.
