Posem un cas concret, el 2018 es fan les obres d’adaptació d’un local que té les obertures necessàries als dormitoris, té una ventilació per fer l’aire que es respira més saludable segons l’HS3 fins i tot amb un sistema de doble flux, amb filtres antipol·len i recuperador de calor (en resum el més d’allò més en ventilació), així que l’estalvi energètic és un habitatge que podria ser amb certificació energètica A, que no gasta res perquè s’han aïllat façanes, terres i sostres i s’han posat les millors fusteries del mercat, la protecció contra la humitat és perfecta perquè s’ha construït un forjat sanitari ventilat i té un sistema de climatització molt eficient.
En resum, aquest és un local que compliria amb escreix no només els requisits dhabitabilitat del Decret dHabitabilitat 141/2012 sinó les Ordenances Metropolitanes dHabitabilitat i el CTE Codi Tècnic de lEdificació. No obstant això, aquest local no podria tenir cèdula per qüestions bàsicament administratives.
Per obtenir la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació (de primera ocupació perquè la creació de l’habitatge és de després de 1984 i no ha tingut cèdula mai abans) cal presentar al Departament d’Habitatge la següent documentació:
- Comunicació prèvia a l’ocupació de l’habitatge (fotocòpia)
- Original del Certificat Final d’Obres i Habitabilitat
- Original de la Relació de les Modificacions de Projecte (Annex II 3.3.a)
- Original de la Relació de Controls d’Obra i Resultats (Annex II 3.3.b)
El Departament d’Habitatge està demanant documentació que implica la comunicació a l’ajuntament que aquest local sobre el qual s’han fet les obres s’ocuparà (perquè aquest faci les al·legacions oportunes ) i els punts 2,3,4 implica el compliment d’haver realitzat les obres amb un projecte (visat al col·legi d’arquitectes) i el certificat final d’obra (visat al col·legi d’arquitectes). El col·legi d’arquitectes podria visar un canvi d’ús que no compleix flagrantment amb la legalitat urbanística? Un arquitecte signaria el final d?obra d?un projecte que no compleix la legalitat urbanística?
És clar que no. A continuació fem una hipòtesi de la que ens declarem no responsables: es podria donar el cas que es realitzés un projecte i obra d’adaptació d’un local que complís alhora (a part de complir les condicions normatives per a l’ús del local) totes condicions necessàries per a l’ús d’habitatge. I ens fem una pregunta: aleshores el canvi d’ús es faria sense obres i no caldria un certificat de final d’obra, no caldrien Controls de Qualitat a l’Obra, però sí un certificat de legalització. En aquest cas, el certificat d’habitabilitat sí que hauria de ser visat pel col·legi i signat per un arquitecte. Es lliuraria la comunicació a l’ajuntament, el Departament d’Habitatge no demana confirmació de l’ajuntament, per tant, no hi ha cap feedback entre les dues administracions. Què podria dir el Departament d’Habitatge davant d’això? ja que aquest suposadament no és competent per valorar ni actuar per restituir la legalitat urbanística.
No es diu enlloc que una entitat d’habitatge hagi de ser legal urbanísticament per obtenir la cèdula d’habitabilitat, fins i tot al Decret d’habitabilitat no es fa esment a la legalitat urbanística però el procediment per obtenir-la el fa inviable, almenys en habitatges de creació recent.
D’aquesta manera, encara que sigui per impediments administratius més que una impossibilitat de ser habitable, una casa superhabitable podria no tenir cèdula mentre que una casa al límit de la salubritat podria sí tenir-la.
Les següents imatges són una broma exemplar del que podria passar amb la normativa actual: