La superfície útil, com el nom indica és la que podem utilitzar. Es descompten envans, pilars estructurals però no es descompten els armaris o les taules.
La definició segons el Decret d’Habitabilitat 141/2012 és la següent.
“Superfície útil interior: és la superficie compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels tancaments de cada espai habitable. Del còmput de superfície útil, quedarà exclosa la superfície ocupada pels habitatges, pels elements estructurals i per les canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 0,01 m², així com les superficies de les zones amb una altura lliure inferior a 1,90 m sota sostre horitzontal oa 1,50 m en els espais sota coberta amb pendent igual o superior a 45º. Quan la vivenda es desenvolupi en més d’una planta, encara que hi hagi mitjans de circulació mecànica, aquests hauran de comunicar-se sempre e per una escala interior i la superfície ocupada per l’escala interior es comptabilitzarà com a superfície útil.”
Cal dir que moltes superfícies arquitectòniques que estan lliures no són útils. I per altra banda, hi ha moltes superfícies que no són accessibles i són molt més útils que les que podem trepitjar. Sinó que ho preguntin a Jorn Utzon contemplant el Mar des de casa seva a Mallorca.
