Per a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat s’ha de complir els Decrets correspondientes i els seus requeriments, un d’aquests estableix el càlcul de l’ocupació màxima de l’habitatge. Si prenem com a exemple una habitatge entre mitgers de 110 metres quadrats (vegeu la imatge inferior de la planta), amb la sala d’estar i una sola habitació (il·luminada i ventilada naturalment) espai exterior i 6 habitacions interiors, sense finestres ni ventilació artificial.
Ocupació segons el Decret 55/2009 (derogat)
Segons aquest decret, l’ocupació calculada (amb la fórmula superfícies útil = 8+8N) seria de 12 persones. Tot i classificar les habitacions centrals com a AP (altres peixos) a efectes d’ocupació, aquestes computen. L’ocupació es calcula únicament en funció de la superfície útil.
Ocupació segons el Decret 144/2012
Segons aquest decret l’ocupació s’hauria de calcular en funció del nom d’habitacions classificades com a tal: H i la superfície de cada una. Per tant en el cas exemple, on només tindrem una Habitació de 14 metres quadrats obtindrem una ocupació màxima de 3 persones.
Conclusions:
En una primera presa de contacte amb aquest nou decret podem fer una valoració aproximada del que suposa el càlcul d’ocupació a l’arquitectura i les repercusions socials de la vivenda.
Sembla lògic que, si un decret limita la classificació com a habitació només als peixos que tenen finestres a espai exterior, ja que es considera essencial per a l’habitabilitat que l’espai habitable per les persones ha de tenir llum i ventilació natural, és un contrasentit que a l’hora de comptar l’ocupació sí que es tingui en compte tots els espais inclosos a la superfície útil. És evident que una ocupació 12 persones en una sola habitació de 14 metres quadrats és excessiva. Si la cèdula d’habitabilitat és un document que acredita que una vivenda és habitable per a un nombre determinat de persones, evidentment, amb aquest mètode de càlcul d’ocupació, es posa en evidència que la cèdula, sota els paràmetres del decret 55/2009, és un document inútil.
Així mateix, al decret 144/2012, en obviar la superfície útil total també ha obviat la superfície de la zona d’estar al detriment de la flexibilitat, ja que només té en compte la superfície de les habitacions per comptar l’ocupació. D’aquesta manera si tinguéssim un espai d’estar de 100 metres quadrats (un popular loft) i sense compartimentació de peixos o amb peixos inferiors a 5 m2 només podríem comptabilitzar una ocupació de 2 persones (segons el que diu el decret: 2 persones en habitatges sense habitacions o amb únicament amb espai d’ús comú). Per bé o per mal es deixen fora de la legalitat les formes de vida no tradicional, l’ús d’aquest tipus de vivendes es limita únicament a una parella fins al moment que tinguin descendència o decideixin fer un trio.
Si més no és estrany que d’un decret a un altre (d’una legislatura a una altra) l’ocupació màxima d’una mateixa habitatge hagi disminuït de 12 a 3 persones.
Ite Arquitectes
