Es venen locals situats a terrats (antics galliners), a soterranis (antics trasters) i plantes baixes (locals comercials) que amb la incorporació d’una simple cuina es fan passar per un habitatge, amb l’increment de preu que això pot suposar (el €/m2 dhabitatge pot ser el doble que el de local comercial). Això pot ser una estafa ja que la qualificació oficial d’“habitatge” ve donada per un marc normatiu que garanteix la seva habitabilitat i salubritat i la seva solidesa estructural, això com a mínim. La cèdula d’habitabilitat no es pot concedir a un local que no compleix les condicions per ser habitable.
S?ha anunciat que l?Agència de l?Habitatge posarà en marxa els mecanismes sancionadors.
Preveiem que els canvis d’ús a els casos en què la normativa ho permeti seran una sortida viable per regularitzar aquesta situació
NOTÍCIA PUBLICADA AL PERIÒDIC DE CATALUNYA DATA: 28 Agost 2009
S’ha advertit amb la nova Llei d’Habitatge, es començarà a obrir expedients sancionadors als quals incompleixin els requisits mínims. La nova llei d’habitatge, el decret del qual es va aprovar l’abril passat, preveu per primera vegada la sanció (de 3.000 a 90.000 euros) per aquest tipus de pràctica il·legal prohibida a Catalunya des del 1984. La imminència dels controls ha disparat les sol·licituds de tramitació , que el 2008 van créixer un 30% a la província de Barcelona.
Tot i que la Generalitat ha aclarit que les multes només arribaran a 90.000 euros en casos extrems, la por dels propietaris que han comercialitzat com a pisos locals, trasters o soterranis de magatzem ha provocat el massiu intent d’aconseguir les cèdules d’habitabilitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on aquesta pràctica comercial està més consolidada.
L’any passat, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va rebre un total de 51.000 sol·licituds d’aquesta documentació a la província de Barcelona, fet que suposa un 30% més que l’any 2007, quan va ser aprovada la darrera llei del dret a l’habitatge. D’aquestes peticions, unes 15.000 no van ser concedides, la majoria perquè l’administració va requerir documentació als propietaris per corroborar que l’habitatge complia els requisits d’habitabilitat. Els propietaris (la majoria de soterranis i baixos) mai no van contestar a aquesta petició ni van lliurar els documents sol·licitats.
JOVES I IMMIGRANTS / Les víctimes d?aquesta pràctica, com és habitual, solen ser els més febles: joves i forans. «Són freqüents els casos d?immigrants que desconeixen les lleis i l?idioma, compren un local com a pis i no poden obtenir la cèdula d?habitabilitat. Són casos dramàtics perquè estan hipotecats i no poden reagrupar la seva família perquè per això necessiten un pis amb cèdula», explica José Luis Gallego, cap del Servei d’Habitabilitat de la Direcció General d’Habitatge.
Sandra Ruiz, una veïna del número 6 del carrer de Salou, a Sants, és una d’aquestes víctimes. Fa dos anys va comprar un pis a una antiga fàbrica. Al cap de pocs mesos, aquest va començar a tenir problemes d’humitat i Ruiz va descobrir deficiències a la xarxa elèctrica i que, a més, el pis no tenia connexió d’aigua al carrer ni tampoc cèdula d’habitabilitat. Després de molts diners invertits en reparacions, Ruiz va poder obtenir el document. «Encara que vaig tenir sort perquè em donessin la cèdula, encara no tinc aigua perquè no tinc els diners per fer la connexió. Cada dia buscaré aigua a la font per banyar-me i netejar», explica.
Els llogaters que contracten un local com a pis no poden posar serveis al seu nom i paguen l’electricitat i el gas a preu de local comercial, més costós.
La Generalitat aclareix que no actuarà d’ofici i només multarà en cas que el llogater o un veí denunciï les males condicions de l’habitatge.
