1. QUÈ SÓN LES HUMITATS PER CAPIL·LARITAT?
L’aigua que es troba de forma natural al terreny sempre intenta expandir-se.
És l’aigua que tenim sota el nostre edifici la que busqués els petits forats o porus que hi ha al formigó o maó del qual estan fets els fonaments de l’edifici per moure’s i intentar pujar cap amunt. Quan l’aigua aconsegueix penetrar pels porus dels fonaments de l’edifici, acaba arribant a les bases dels murs i és aleshores quan comença a pujar lentament per les nostres parets, apareixent els primers símptomes que el nostre edifici pateix humitats per capil·laritat.
Els edificis antics són els més susceptibles de patir aquest tipus d’humitats, això és perquè no és fins fa unes dècades que van començar a implementar-se els sistemes de protecció contra la capil·laritat, en la construcció.
Conseqüències de la humitat per capil·laritat:
- Desperfectes a les parets, taques, caiguda del material d’acabat, presència de salnitre,
- Fallada a la instal·lació elèctrica.
- Murs i fonaments debilitats
- Proliferació de malalties respiratòries dels ocupants dels habitatges.
- Augment a les factures de la calefacció.
2. COM PODEM DETECTAR-LA?
Aquest tipus d’humitats solen donar-se a parets o murs de planta baixa i es produeix una taca d’humitat contínua i homogènia des del terra que pot arribar a alçades d’entre 1 metre i 1,5 metres d’alçada. Normalment la matxa d’humitat ve acompanyada pel despreniment i deteriorament del material d’acabat de les parets, generalment guix. En alguns casos també es poden trobar unes taques de color blanc vidriós. Aquestes taques són sals minerals que hi ha al subsòl o als materials amb què estan construïts els murs, les sals són arrossegades per l’aigua en el seu procés d’ascensió pels porus i en evaporar-se deixa els residus salins cristal·litzats.
A continuació us mostrem exemples d’humitats per capil·laritat trobats durant les inspeccions de les ITE’s que hem realitzat a la zona metropolitana de Barcelona.
Humitat per capil·laritat trobada durant ITE a Sant Feliu de Llobregat.
En aquesta imatge es pot apreciar com l’aigua ha arribat a una alçada d’aproximadament 90cm, provocant taques i deteriorament a la pintura d’acabat de l’acabat del mur, a l’interior d’un habitatge de planta baixa.
Humitat per capil·laritat trobada durant ITE a Cornellà de Llobregat.
Aquí es pot veure com la humitat per capil·laritat pot arribar a provocar caiguda del material de l’acabat quan els murs, en què un cop detectades les humitats, no són tractats.
Humitat per capil·laritat trobada durant ITE a Barcelona.
Humitat per capil·laritat afectant a revestiment de mur
En aquesta imatge s’aprecia com la humitat per capil·laritat pot arribar a afectar l’exterior de les façanes o dels murs dels celoberts, en els casos en què aquestes no són tractades.
3. Què podem fer per eliminar les humitats per capil·laritat?
Hi ha moltes actuacions possibles a l’hora de combatre les humitats per capil·laritat en edificis afectats, els més comuns són els següents:
Injecció de resines.
Es practiquen orificis als murs en contacte amb el terreny i s’introdueix un material impermeable com cautxú o zinc a través d’un trepant. Aquest material genera una capa impermeable que impedeix que l’aigua pugi més enllà de l’alçada a què han estat practicats els forats. Aquest procés no elimina les humitats dels fonaments de l’edifici, però sí que evita que puguin causar desperfectes als habitatges o zones comunes.
Cambra d’aire ventilada a l’interior dels murs.
Es construeix una segona capa al mur, deixant un espai com a cambra daire entre el mur existent i la nova capa. Aquesta cambra ha de quedar ventilada amb obertures a la zona inferior ia la zona superior del mur, generant així un corrent d’aire que recorre de forma constant el mur i “assecant” la humitat que hi ha. Aquest sistema no elimina completament la humitat per capil·laritat, però sí que pot reduir-la de manera que no generi desperfectes als murs.
Electroosmosi:
Aquest sistema es basa en el moviment de les molècules d‟aigua en generar per un camp elèctric mitjançant la inclusió d‟elèctrodes carregats amb potencial diferencial. Això genera un moviment de corrent elèctric que circula des dels murs cap al terreny, arrossegant les molècules d’aigua que hi ha dins dels murs cap al terreny.
Hi ha dos sistemes d’aplicació d’electroosmosi, el passiu i l’actiu.
Electroosmosi passiva.
Aquesta és l’aplicació en electroosmosi més utilitzada, es realitza una obertura contínua a la zona inferior dels murs afectats i s’instal·la un elèctrode continu a les parets, aquests es connecten al terreny per mitjà d’unes varetes polaritzades.
Aquest sistema permet frenar i reduir les humitats per capil·laritat als murs encara que l’afectació als fonaments és de forma reduïda.
Electroosmosi activa.
L’aplicació activa consisteix en la instal·lació nodes als murs, aquests nodes són connectats a la xarxa elèctrica i emeten impulsos cada poc microsegon, generant així un corrent elèctric continu que arrossega les molècules d’aigua dels murs i de la fonamentació cap al terreny.
L’electroosmosi activa un sistema efectiu que es pot aplicar amb obres de reforma mínima, però cal tenir en compte que, encara que la despesa en energia elèctrica és petita, existeix.
Aquest sistema redueix considerablement les humitats per capil·laritat de murs i fonamentació.
Barrera impermeable horitzontal:
Es practiquen talls a les bases del mur per introduir una membrana de material impermeable, habitualment de PVC. La membrana introduïda impedeix completament l’ascens de les molècules d’aigua a través dels capil·lars dels murs.
Aquest sistema és sens dubte el més efectiu per evitar la humitat per capil·laritat.
El procés d’instal·lació de la barrera de vapor horitzontal sol ser una mica més lenta i costosa pel fet que els talls a la base del mur s’han de fer per fases, evitant així tallar la secció del mur del tot.
