Què és el radó i quines malalties provoca
El radó és un gas radioactiu que prové generalment del subsòl i té origen natural. Està integrat normalment en roques i podem trobar-lo també a l’aigua. Normalment és més usual trobar més concentracions en roques i subsòls eminentment granítics.
Després de molts anys de alertes científiques, la Unió Europea ha forçat Espanya a prendre mesures . Aquestes mesures, com veureu al final de l’article són el nou Document Bàsic de Salubritat (normativa d’edificació) Lògicament, el radó ens afecta als llocs on l’aire es mou i renova menys, és a dir, als edificis que habitem com a escoles, biblioteques i majoritàriament els habitatges. Per aquest motiu és fonamental intervenir a l’edificació per protegir-nos del radó.
L’OMS en aquest article del 2016 ja advertia dels perills (provats cientificament) del radó i de les mesures que hauríem de prendre per evitar-ho. La malaltia que provoca és el càncer de pulmó i té un impacte notable a les estadístiques d’aquesta malaltia.
El radó és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut)
A Espanya el radó, com ens indica al mapa inferior el Consell de Seguretat Nuclear, és més present en unes zones que en altres, concentrant-se majorment les zones problemàtiques a la part occidental del país. També tenim zones amb radó a la costa de Barcelona i Pirineus.
Les causes principals del càncer de pulmó són el tabac, el gas radó, l’asbest, la pol·lució de l’aire i la genètica. Canviant la nostra edificació, en la construcció de les nostres cases i en les reformes, millorant la qualitat de l’aire als habitatges, podem influir en gairebé tots els factors que causen aquesta malaltia. Ara veurem com.
Per on entra el radó a casa nostra?
Com veiem a la imatge inferior el radó pot entrar a casa nostra de diverses maneres. A continuació fem un llistat no exhaustiu:
- A través d’aigua dels pous (recordem que l’aigua, igual que l’aire també pot estar contaminada de radó) encara que la ingesta d’aigua no està provat que provoqui patoligies sí que s’ha comprovat que el radó a l’aigua és altament volàtil.
- A través de fissures en terres o murs de contenció
- A través de materials porosos en contacte amb el terreny
- A través de les juntes de sòls amb fonaments i altres juntes constructives.
- Per càmeres d’aire no ventilades en contacte amb el terreny
- Pels conductes d’instal·lacions que fem passar soterrats
D’aquí, de conèixer d’on ve i per on pot entrar el radó es poden fitar les zones o àmbits de l’edificació més afectades: baixos d’habitatges o escoles (llocs d’ocupació més o menys permanent), cases sense càmeres ventilades a terra, espais enterrats, llocs en àmbits geogràfics amb presència de radó on s’utilitza l’aigua dels subsòls sense precaucions.
Si vius en un pis o casa que no té cap contacte amb el terreny (sense murs de contenció, ni soterranis, ni terres a planta baixa) no tens perquè preocupar-te
KAITEK ARQUITECTURA
Com podem evitar el radó
Les solucions per construir una casa o rehabilitar un habitatge que ens protegeixi contra el radó són variades:
- Es col·loquen barreres contra el radó i se segellen totes les fissures o passos per on el radó pugui accedir al nostre habitatge
- Es construeixen càmeres ventilades que dissipen la presència del radó sota el nostre habitatge
- Es millora la ventilació dins de l’habitatge, evitant que les taxes de radó arribin a extrems perniciosos per a la salut (l’OMS ho estableix en 300 Bq/m3 ) si t’interessa llegeix aquest article sobre els tipus de ventilació als edificis , o aquest altre article sobre els filtres per impedir que els agents patògens entrin a casa nostra.
Hi ha sistemes de ventilació i molts fabricants com Soler Palau que tenen al seu catàleg elements que ens serveixen als tècnics, arquitectes i enginyers sistemes per realitzar correctament una evacuació del radó als nostres habitatges.
El millor moment per protegir-se del radó és el moment que es projecta l’obra de l’habitatge. Ja sigui una reforma, rehabilitació o obra nova.
KAITEK ARQUITECTURA
Quines actuacions constructives s’han de fer
Aquest tipus d’actuacions, atès que impliquen modificacions constructives de terres o parets, és convenient fer-les quan ens plantegem rehabilitar, reformar o construir novament casa nostra. Parlem d’obres amb molt de soroll i pols, no són actuacions senzilles. Nosaltres des de KAITEK ARQUITECTURA realitzarem un projecte que permeti evitar el radó a el teu habitatge.
Espais ventilats sota el terra de la planta baixa o contra el terreny
Aquest és el mètode més efectiu, contra allò que pugui semblar, les barreres contra radó consistents en làmines específiques es poden deteriorar amb el temps. En canvi, un bon sistema de ventilació de l’espai de cambra d’aire sota el terra o el mur de contenció difícilment es deteriorarà. Es recomana que la ventilació daquests espais es realitzi cap a la coberta. Per no perjudicar els espais on podeu estar a l’exterior.
Solera ventilada mitjançant cassetons tipus iglú
Aquest element es forma principalment amb un encofrat perdut (cassetons tipus caviti o iglú) que tenen quatre potes, estan normalment fabricats amb polipropilè. Sobre ells s’aboca el formigó de la solera. A la part inferior aquests cassetons deixen una càmera d’aire (hi ha una varietat d’alçades en funció de les necessitats del projecte)
Aquí trobareu diversos fabricants: daliform, caviti
Forjat sanitari ventilat
El sostre sanitari és un sòl sense suports intermedis, format per un sostre unidireccional que cobreix amb biguetes i cassetons l’espai entre murets de càrrega. Sota aquesta estructura queda una càmera que s’haurà de ventilar mitjançant obertures als murets i les façanes perimetrals i/o conductes. -xemeneies/”>xemeneiesa coberta.
Cambres ventilades després dels murs de contenció
Igual que les cambres sanitàries i soleres ventilades, conformen la part més efectiva al sistema de protecció contra el radó. A la imatge inferior veiem com es podria fer una ventilació d’un mur de contenció per l’exterior. També es podria fer per l’interior amb les típiques càmeres bufes però caldria tenir cura de no introduir el radó a l’interior de l’espai habitable i portar-lo per conductes a coberta.
Barreres contra el radó, làmines específiques
Normalment són làmines d’alta densitat. Ja siguin asfàltiques o EPDM. Recentment hem vist com els fabricants de làmines començaven a posar el nom o aplicació “barrera de vapor” a làmines que ja produïen amb un altre nom per a altres aplicacions.
Espais de descompressió
Se’ls anomena així cavitats que recorren l’espai a protegir i que estan formades per hoquedats que condueixen el radó cap a conductes on serà evacuat
Per fi hi ha una normativa a Espanya
Recentment (any 2019) s’ha publicat la modificació del Codi Tècnic de l’Edificació on s’incorpora al document bàsic HS de Salubridad aquest apartat: HS6 Protecció davant de l’exposició al radó.
La normativa espanyola divideix en 2 zones els municipis espanyols amb risc: municipis a la zona I i municipis a la zona II.
- Els municipis de la zona I (amb menys risc) se’ls exigirà als edificis que tinguin una barrera de protecció de radó entre terreny i locals habitables.
- Els municipis de la zona II (més risc) hauran de disposar d’aquesta barrera de protecció ia més un sistema addicional que pot ser un espai de contenció ventilat o bé un sistema de despressurització del terreny que permeti extreure els gasos provinents del terreny abans que arribin a l’interior de l’habitatge.
La normativa espanyola divideix en 2 zones els municipis espanyols amb risc: municipis a la zona I i municipis a la zona II.
En cas de realitzar una reforma o rehabilitació amb ampliació, és a la part ampliada daquesta casa on seria obligatori establir les mesures que descriu la normativa. No és obligatori fer adaptació a tota la casa.
Hi ha mesuradors de radó
Però no us preocupeu en excés, l’avantatge de conèixer aquesta amenaça per a la nostra salut és que podem prendre mesures: reformar el nostre habitatge o construir bé des de zero casa nostra. El primer pas per prendre mesures és saber els nivells de radó amb què convivim i per això hi ha aparells.
La normativa espanyola també preveu l’obligació de fer mesuraments i estableix uns protocols per fer-ho. Com dèiem, al mercat hi ha una oferta àmplia d’aparells a preus relativament assequibles, per exemple, a l’enllaç que adjuntem aquí es pot comprar un mesurador a Bq/m que són les unitats de la norma ia les quals es fa referència a l’OMS per un preu menor a 200 euros.
