Fa aproximadament un any, uns estudiants interessats per l’arquitectura sostenible van voler dedicar a aquesta matèria el treball de recerca de batxillerat i, buscant per internet van trobar el nostre projecte d’habitatges ecològiques en filera. Van contactar amb nosaltres interessats en fer-nos una entrevista, que avui volem compartir. En negreta, les preguntes d’Edgar Marín, Edwin Toaquiza i Víctor Bea, seguides de les respostes de Sergio Sanz, arquitecte de KAITEK ARQUITECTURA i postgrau en sostenibilitat.
Primer de tot, ens agradaria que ens expliqués breument en què consisteix el seu projecte de cases ecològiques a Mollet del Vallès.
El projecte de les cases ecològiques en filera adapta una tipologia arquitectònica comuna a solucions que minimitzen l’impacte ambiental i redueixen el consum d’energia i aigua. La construcció convencional té un impacte elevat: quan construïm amb formigó, prèviament s’han hagut d’extreure minerals de la litosfera i es consumeix molta aigua, de manera que es produeix un esgotament de recursos naturals. El projecte redueix l’impacte ambiental de la següent manera: es construeix fonamentalment amb panells contralaminats de fusta, que és un material renovable ja que procedeix de la biosfera. I com és una construcció en sec mitjançant unions cargolades o acoblades, pràcticament no consumeix aigua. A més, aquest tipus de construcció és desmuntable, de manera que si algun dia es volgués construir una altra cosa en aquest lloc es podrien reutilitzar o reciclar els materials. Fins i tot la fonamentació, que es realitzaria mitjançant un tipus de pilotatge d’acer cargolat al terreny.
Es va realitzar finalment? Si no es va realitzar, quin va ser el motiu pel qual no es va fer?
No es va realitzar. Simplement es tractava d’un assaig projectual per veure fins a quin punt seria possible construir un habitatge ecològic d’aspecte contemporani que pogués encaixar amb una tipologia habitual d’habitatge adossat.
¿Disposaven aquestes cases d’algun tipus d’aparell per generar la seva pròpia energia?
Els porxos d’aquests habitatges es projecten amb unes pèrgoles de tubs de buit que contribueixen a la climatització a través del sòl radiant i l’aigua calenta sanitària. A més, es recullen les aigües pluvials per a la seva utilització com a aigua de reg. Igualment, en un projecte, abans de pensar en utilitzar màquines eficients s’han de buscar solucions arquitectòniques. L’energia és un factor a tenir en compte en el procés projectual perquè hi haurà un consum. Aquest consum dependrà de la demanda que tingui l’edifici, que és possible preveure mitjançant càlculs de simulació energètica. Així, l’orientació de la casa, la mida i les propietats de les finestres i els protectors solars o el gruix dels aïllaments, que són determinants en la demanda, poden ser definits amb criteris científics. Aquestes cases estan projectades per minimitzar la demanda energètica. Un habitatge estàndard construït durant la dècada dels 90 estaria consumint prop de 120 kwh/m2•any, mentre que els habitatges sostenibles del projecte estan calculats perquè consumeixin només 15 kWh/m2•any en l’emplaçament considerat. El rendiment dels sistemes o l’autogeneració no era tan important en el projecte com assajar aquesta reducció de la demanda.
Axonometria de l’arquitectura dels habitatges ecològics.
Quins materials van ser els més usats per a la construcció dels habitatges o pretenien ser els més usats?
En el projecte s’utilitza fonamentalment fusta. Fins i tot per als aïllaments tèrmics, que són derivats de fusta triturada. La idea era que fos un material renovable que permetés la seva reutilització o reciclatge.
Es pot viure tranquil•lament i sense dificultats en una casa en la qual els electrodomèstics siguin ecològics i només es facin servir energies renovables?
La pregunta la plantejaria a l’inrevés. Es pot viure tranquil•lament veient com gestionem els recursos que ens ofereix el planeta? Aquests habitatges, que són extraordinàriament eficients, no són perfectes i no estan projectats per desconnectar-se dels subministraments generals d’energia. Escalfar una casa mitjançant energies renovables és fàcil aprofitant el sol o utilitzant una caldera de biomassa, però estar desconnectat de la xarxa elèctrica, amb els nostres hàbits, el marc normatiu existent i la inversió econòmica que comporta, és molt complicat. En tot cas, l’objectiu que hem de perseguir és anar a millor, progressar.
Quins aspectes són més importants a l’hora de construir una casa ecològica?
El primer que caldria valorar és veure si cal fer aquesta casa o podem utilitzar alguna que ja existeixi, perquè tot edifici ocupa un espai de la natura. Així, abans de construir proposaria rehabilitar amb criteris de sostenibilitat. Dit això, cal estudiar l’entorn; les condicions climatològiques i l’orientació; la configuració arquitectònica i la seva relació amb la demanda energètica; l’elecció dels materials i les instal•lacions, el consum d’aigua, els sistemes passius… Tot és important i tot ha de contemplar durant el projecte. Després, en funció de cada projecte, s’incidirà més en un aspecte o en un altre.
Els materials, pel fet de ser ecològics, tenen algun cost addicional a l’hora d’obtenir o és a l’inrevés i són més barats que els materials convencionals?
Caldria valorar no només el cost monetari, sinó el cost ambiental. Per exemple, segurament calgui pagar una mica més per una fusta obtinguda d’un bosc gestionat de manera sostenible que per una obtinguda sense control, però evitem concórrer en un procés de desforestació. D’altra banda, el catàleg de materials i solucions constructives és tan ampli que resulta difícil contestar de manera absoluta a la pregunta.
És més fàcil o més difícil obtenir un material ecològic?
Si revisem les construccions vernacles ens adonarem que els seus materials són els propis del lloc, obtinguts sense necessitat de recórrer grans mitjans ni consumir massa energia. Un exemple d’això són les construccions de tàpia, amb entrebigats de fusta. La dificultat avui rau en trencar amb les dinàmiques habituals. Per exemple, a l’hora de prescriure materials se li afegeix un criteri més de selecció.
Des del punt de vista d’un arquitecte, és rendible pensar en construir cases ecològiques?
La rendibilitat econòmica és l’equació resultant entre recursos invertits i ingressos. Som molts arquitectes i hi ha molt poca feina, així que la rendibilitat… Molts estudis han tancat perquè no poden assumir els costos de manteniment com les assegurances de responsabilitat civil o les contribucions a la seguretat social.
Més enllà de la rendibilitat de la professió, són els beneficis transversals que aporten les cases ecològiques. D’una banda, els propietaris estalvien diners, en consumir menys energia. I com consumeixen menys energia i recursos, contaminen menys i, per tant, ens beneficiem tots. La qüestió important aquí és pensar en la funció social que pot complir l’arquitectura pensant no només en la figura de l’arquitecte sinó en el conjunt d’agents que intervenen en el sector de l’edificació i l’urbanisme. És a dir, mesurar el que s’aporta al conjunt de la societat conjugant un benefici legítim per l’activitat amb l’interès general.
I des del punt de vista d’un ciutadà? És més car o més barat pensar en comprar-se una casa ecològica enfront d’una convencional?
Un habitatge ecològic, que consumeixi poc, requerirà, d’entrada, una mica més d’inversió que un de convencional. Però com aquests habitatges consumeixen menys energia, des del primer dia els propietaris estalviaran diners fins amortitzar la diferència de cost en un termini aproximat d’uns cinc anys. A partir del cinquè any hauran alliberat una renda econòmica que podran administrar com vulguin: treballar menys, comprar millor menjar, anar de vacances…
Vull diferenciar també aquest punt de vista respecte al punt de vista del ciutadà, perquè parlar de ciutadans és parlar d’individus que comparteixen drets i obligacions en una comunitat política. Si jo contamino, perjudico als meus conciutadans. Si consumeixo molta energia, contribueixo a que pugin els preus i, per tant, a la pobresa energètica. En aquest sentit, l’arquitectura sostenible també té un component cívic. Fins i tot transcendeix la pròpia comunitat política, ja que els beneficis ambientals són globals.
Quin és el cost aproximat per m2 d’una casa ecològica?
Depèn de molts factors: la superfície i la forma de l’habitatge, el tipus de terreny i les característiques de la parcel•la, els acabats, la ubicació (és més barat construir a Lleida que a Barcelona, per exemple)… En general, requereix una mica més d’inversió que una construcció convencional, però com hi ha tantes variables pot haver habitatges convencionals més cares que habitatges ecològiques per a una mateixa forma i superfície. Però per exemple, els habitatges en filera, es podrien construir a partir de 800 €/m2. Em refereixo només al cost de la construcció, sense tenir en compte la repercussió d’honoraris tècnics, els impostos per la llicència d’obres, ni altres despeses a les que cal fer front.
Ja coneixem molts dels avantatges però, quines són les desavantatges d’una casa ecològica?
No se m’acut cap, la veritat.
Creu vostè que s’hauria de motivar la construcció d’aquestes cases de cara al futur?
Hauria de ser obligatori en el present. Però també vull fer un apunt: el millor que podríem fer no ja en el futur, sinó en el present, és rehabilitar les cases del passat amb criteris de sostenibilitat i estalvi energètic. Rehabilitant es consumeixen menys recursos.
En qualsevol cas, com la preocupació pel canvi climàtic (derivat de les emissions de CO2) o pel ritme de consum dels recursos naturals és cada vegada més gran per part de les institucions públiques, ja s’han pres mesures legislatives i ha objectius plantejats a nivell europeu i mundial. Des de l’arquitectura i l’urbanisme es pot contribuir a aquests objectius millorant l’eficiència energètica dels edificis i millorant la configuració de les ciutats, l’espai públic i la mobilitat.
Penseu que no es pot fer una casa ecològica a la muntanya si s’ha de fer una carretera perquè la gent baixi a comprar el pa amb cotxe. Cal viure més a la ciutat i menys en urbanitzacions de baixa densitat, que consumeixen molt de territori i no aprofiten l’economia d’escala i els serveis que permeten les agrupacions de densitat mitjana. Abans, quan em referia als agents que participen en el sector de l’edificació i l’urbanisme, també pensava en els consumidors. Hem de ser consumidors exigents i responsables, i comprometre’ns amb l’interès general.
En un futur, serà comú veure aquest tipus d’habitatges o simplement tot seguirà tal qual està?
El que és segur és que els edificis seran cada vegada més eficients. Per dues raons: perquè és possible i perquè és una necessitat. La qüestió és si nosaltres construïm el futur o el futur ens acaba construint a nosaltres en forma d’un present que està per arribar.
