L’actuació més corrent de rehabilitació que fan les comunitats és la de l’arranjament de la façana. Les façanes estan molt exposades a les inclemències climatològiques ia causa de la seva alçada són susceptibles de provocar situacions de risc. Per exemple, un mal estat d’alguna peça a les parts superiors pot posar en perill la gent que passeja pel carrer.
Abans de gastar molts diners a rehabilitar la façana, és convenient esbrinar quin és el problema, d’on prové el defecte.
Per això és necessari que un tècnic qualificat faci una inspecció. Aquestes inspeccions poden formar part de la ITE o es poden encarregar independentment. Demana’ns pressupost i assessorament sobre com enfocar la reparació de la teva façana a través d’aquest formulari:
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Principals defectes de les façanes
Fissuracions de façana
Descripció de la problemàtica
El principal problema que genera una fissuració de la façana és les filtracions daigua i lentrada daire. Ens referim a l´entrada d´humitat provinent de l´exterior, fonamentalment de pluges i en casos excepcionals de jardineres, piscines, etc.
Causants i detecció
Fissuració per envelliment
En un material de revestiment continu com és el morter de ciment o de calç, el pas dels anys (davant d’una exposició al sol, canvis de temperatura entre la nit i el dia, la pluja, etc.) fa que el material perdi elasticitat progressivament i al final, davant un canvi de temperatura, es fisuri. Normalment aquestes fissures són característiques perquè no tenen una direccionalitat clara i apareixen en forma de “mapa” o de trama.
Juntes pròpies del sistema
De vegades també pot entrar l’aigua per les juntes del material de la façana, en el cas de ser façanes de maó o aplacats. A la imatge següent s’observa que les juntes de la fàbrica de maó no estan reblides, i juntament amb un envelliment del propi maó poden ser causa de filtracions:
Fissuració per accions estructurals
Una altra causa és la fissuració per causes estructurals. És possible que l’element de façana hagi entrat en càrrega i no estigués preparat. El cas de la imatge a continuació és una fissura per seient diferencial del terreny, la fissura es produeix des de l’exterior de la llinda cap amunt en forma parabòlica.
A la següent foto s’aprecia una fissura horitzontal a la façana, que apareix a causa de l’empenta per dilatació que exerceix la coberta a la façana. Això passa perquè en el perímetre no s’ha col·locat cap banda elàstica que pugui absorbir les dilatacions del tauler superficial de la coberta.
Fissuració de juntes estructurals
També hem observat alguna vegada que el deteriorament de la junta estructural de l’edifici (en edificis relativament llargs, de més de 40 m aprox. on hi ha juntes de dilatació de l’estructura) pot causar l’entrada de l’aigua. Els materials amb què se segellen aquestes juntes són inicialment molt elàstics, però amb el pas dels anys es fan més rígids fins a esquarterar-se i fins i tot perdre material. Com s’observa a la imatge a continuació:
En alguns casos excepcionals trobem humitats que es donen per una porositat del material (quan els materials envelleixen es tornen molt més porosos o si és una façana molt fina on l’aigua ha de penetrar poc per arribar a l’interior). Es dóna en casos de morter deteriorat, maons manuals.
Reparacions possibles
En el cas de fisuracions per envelliment del material l’única reparació possible és la substitució de l’acabat, ja sigui a les zones més deteriorades o íntegrament.
Si les fissuracions es donen en zones concretes es pot actuar específicament en aquest lloc. En el cas de fissuracions per causes estructurals sempre cal actuar en la causa del problema: per exemple, si és un seient diferencial caldrà reparar la fonamentació ja que si es repara la fissura amb un grapat l’esquerda probablement tornarà a aparèixer.
Taques
Descripció de la problemàtica
Les taques poden aparèixer per diversos motius, però generalment són deguts a l’acció de la pluja. La brutícia que provoca les taques pot provenir del mateix material o són taques de brutícia superficial.
Causants i detecció
Les causes de les taques a les façanes dels nostres edificis poden ser molt diverses:
Defecte del material
En un mur d’obra, quan els maons no estan cuits correctament, és possible en el seu procés de fabricació no s’hagin eliminat les sals solubles pròpies del material. Quan l’aigua de pluja penetra al material i després s’evapora cap a l’exterior pot arrossegar les sals de l’interior.
Defecto de la solución constructiva
El ejemplo más común con que nos encontramos es que la fachada tiene un vierteaguas diseñado o ejecutado de manera deficiente y las aguas que caen sobre el arrastran la suciedad generando unos chorretones de suciedad en la fachada.
Reparacions possibles
Realitzar solucions constructives adequades, peces d’abocador amb vol i goteró adequat.
Dissenyar a l’edifici elements de protecció de les façanes, són útils les cornises de coronació amb ràfecs generosos, els balcons i altres elements que ombrejen i eviten que el vent i la pluja incideixi de ple a la façana i deteriori el seu acabat.
Utilitzar materials de qualitat, adequats i compatibles entre si, per exemple, si decidim utilitzar un morter transpirable hem de pintar la façana igualment amb una pintura transpirable si no volem trobar-nos al cap de poc temps amb escrostonaments generalitzats.
Despreniments
Descripció problemàtica
El despreniment es pot produir en façanes tant d’acabats per peces adherides com de revestiments continus (obviem en aquest apartat despreniments de peces a façanes ventilades o murs cortina)
Es produeix per una pèrdua d’adherència de la peça o material d’acabat del suport; es manifesta inicialment amb un bombament d’una part del parament abans de la caiguda de material. És especialment greu ja que una caiguda de material de la façana pot fer danys seriosos a tercers.
Causants i detecció
Peces adherides
Despreniment de peces adherides que degut al pas dels anys o un material defectuós perden adherència. Hem observat que algunes peces de façanes antigues es fixaven únicament amb “pegots” i no s’enganxava completament tota la peça.
També pot passar que no s’utilitzi el tipus d’adhesiu adequat en el cas de, per exemple, una peça porcel·lànica fixada amb morter de ciment, que s’hauria de fixar amb un ciment cola. Aquests ciments contenen un alt percentatge de resines i això els fa tenir una flexibilitat molt més adequada i una adherència més alta a materials de baixa porositat com és una rajola porcel·lànica.
La imatge següent mostra el despreniment de peces del suport, a causa d’un deteriorament del material de subjecció:
Deteriorament formigó armat
A la imatge a continuació observem el despreniment per deteriorament del formigó armat: trencament de formigó degut a l’oxidació de les armadures.
Revestiments continus
Veiem a les següents fotos despreniments dels revestiments continus de morter, que perden elasticitat i adherència amb el pas dels anys:
Reparacions possibles
En el cas de despreniments en façanes de peces ceràmiques, cal fer un sanejat general de les zones bufades o bombades. És adequat seguir un sistema semblant en característiques físiques al preexistent (permeabilitat al vapor, elasticitat, adherència, etc.) i utilitzar armadures tèxtils o de fibra de vidre per reforçar i evitar fissuracions.
En el cas de façanes de pedra natural o artificial, amb un valor arquitectònic que valgui la pena conservar, es poden utilitzar sistemes mecànics de subjecció de les peces. Poden ser vistes, semiocultes o ocultes.
Humitats per capil·laritat
Descripció de la problemàtica
La humedad per capil·laritat apareix perquè en la majoria dels materials de construcció es formen xarxes capil·lars a causa de la seva naturalesa mínimament porosa. La rajola, el morter de sorra i ciment, la majoria de les pedres, tots aquests són materials susceptibles de tenir ascensos d’humitat per capil·laritat.
Els murs actuen com un terròs de sucre quan el posem en contacte amb el cafè, “absorbeix” el líquid provocant un ascens de la humitat.
Causants i detecció
Quan hi ha aigua al terra de l’edifici (ja sigui per una humitat estacional, per filtracions esporàdiques o perquè el nivell freàtic és proper a la fonamentació) els murs “absorveren” aquesta humitat i aquesta provocarà que escrostonats, sorolls del revestiment i altres defectes constructius .
Aquests defectes normalment es localitzen on hi ha humitat al terra: als murs de l’interior de l’edifici situats als baixos o als soterranis, a les parts baixes de les façanes dels edificis, etc.
Reparacions possibles
En un post anterior parlem exhaustivament de les tècniques de reparació d’humitats de capil·laritat. .
A grans trets, aquestes reparacions consisteixen a anul·lar la xarxa de capil·lars del material que provoquen l’ascens d’aigua per l’interior del material. Hi ha tres maneres de fer-ho principalment:
- Contrarestant la tensió superficial dels capil·lars mitjançant electroosmosi.
- Amb una barrera física (làmina impermeable, làmina de plom, etc…) que talli la xarxa capil·lar.
- Mitjant ventilació (càmeres ventilades adossades, etc.)
Oxidació d’elements adossats
Descripció de la problemàtica
Hi ha normalment a les façanes un gran nombre d’elements metàl·lics que s’adossen o s’encasten en elles. Per exemple, baranes, proteccions per col·locar tests a l’ampit, estructures de tendals, ràfecs de protecció
Causants i detecció
El causant de la fissuració i bombament dels elements on s’encasta el perfil metàl·lic és l’oxidació d’aquest. Donat que l’acer augmenta fins a 10 vegades la seva mida en oxidar-se, això exerceix una pressió que provoca el trencament del material.
Reparacions possibles
L’adequat és fer una arrencada de l’element i substituir-lo parcialment. Executar una unió amb l’element de suport que sigui adequat, un ancoratge de platina amb daus epoxi a què se sol la barana seria molt més adequat ja que es podria protegir la junta amb un element elàstic que impedís la seva oxidació.
