La reparació estructural dels cantells dels voladissos, tant a balcons com a façana, és el tipus de reparació de les armadures superficials en el cantell d’elements de formigó armat exposats a la intempèrie. Pot tractar-se de bigues, cèrcols, lloses de forjat.

En fer una inspecció o quan ens encarreguen un projecte de rehabilitació de façana és habitual trobar cantells de forjat o balcons amb esquerdes i/o trencaments. Aquestes lesions són freqüents en edificis antics on la façana únicament disposa d’un revestiment d’esquerdejat o fins i tot una capa de pintura sobre el formigó.

En quedar el formigó exposat a la intempèrie, l’agressivitat ambiental penetra amb facilitat fins a arribar a l’armat dels balcons, provocant que s’oxidi i es produeixin trencaments i esquerdes a les lloses. Aquestes esquerdes són apreciables a simple vista, encara que en molts casos les comunitats de propietaris no actuen així que detecten les esquerdes, provocant que un problema amb solució ràpida i econòmica es converteixi en un problema amb una solució més complexa i costosa.

En cas de trobar esquerdes o trencaments a la façana del seu edifici , cal que contacteu amb un tècnic qualificat, aquestes fissures en la majoria dels casos no tenen molta importància, però convé estudiar-les. De vegades requereixen un diagnòstic precís que estableixi les causes i ataqui l’origen del problema, no el símptoma. Això permet eliminar el problema de manera efectiva i no simplement ocultant-lo darrere d’una capa de morter i pintura.

A continuació, expliquem com fer una rehabilitació als cantells dels balcons de manera efectiva, eliminant per complet l’arrel del problema.

PRIMER PAS: DETECTAR L’ABAST DE LA LESIÓ

Quan es detecten les esquerdes als forjats, és possible que l’oxidació de l’armat no s’estigui produint únicament sota les esquerdes sinó també a altres zones on encara no s’han produït trencaments i que per tant no poden ser detectades a simple vista .

Hi ha diversos mètodes per comprovar l’abast de les lesions provocades per l’oxidació, les tastes o els assaigs mitjançant imatge termogràfica són els més efectius i permeten fer un pla de lesions detallat.

En cas que la comunitat prefereixi no fer cap dels mètodes anteriors, el tècnic haurà de fer una inspecció visual detallada, comprovant tots els balcons. Aquest mètode obliga a deixar un gran marge de superfície a reparar en els mesuraments del projecte de rehabilitació per no quedar curts i incloure partides de comprovació, a la llarga sol alentir i encarir la rehabilitació.

SEGON PAS: PICAR EL FORMIGÓ I ELIMINAR L’ÒXID DE L’ARMAT

Un cop determinades les àrees afectades, cal picar la capa del formigó danyat fins a arribar a les barres de l’armat. Durant aquest pas és important assegurar que les barres d’acer han quedat fora del formigó i que s’ha deixat una separació d’un mínim de 2cm per poder eliminar l’òxid del tot.

Un cop picat el formigó és convenient, si l’edifici és dels anys 1950 al 1980 enviar mostres del material a analitzar per saber si el nostre edifici té ciment aluminós. Encara que no hagi donat problemes a altres llocs, és bo saber si el nostre edifici té formigó aluminós per prevenció futura.

Amb tot l’acer afectat al descobert es procedeix a eliminar la capa d’òxid mitjançant sistemes de raspat de l’acer, el més habitual és el raspallat de les barres amb raspalls metàl·lics a tot el perímetre. Després del raspallat la superfície tractada ha de ser netejada per eliminar les restes de pols de formigó o òxid, altrament la reconstrucció del formigó es pot dificultar i les partícules d’òxid podrien reproduir-se.

TERCER PAS: PROTECCIÓ DE L’ARMAT I RECONSTRUCCIÓ DEL FORMIGÓ

Amb l’òxid eliminat completament de l’armadura es procedeix a l’aplicació de productes i tractaments antioxidants per impedir la reparació de l’òxid. L’aplicació d’aquests productes s’ha de fer en el menor temps possible després de netejar l’òxid, ja que en tenir l’acer totalment exposat a la intempèrie, el risc d’oxidació és elevat.

L’oxidació de l’acer fa augmentar per 10 vegades la mida inicial. Així que si veiem que hi ha mig centimetre d’òxid, 5 mm, vol dir que hem perdut estructuralment 0,5 mm d’armadura.

Normalment no està compromesa la seguretat per la lleugera oxidació, encara que és aparatós. Tot i això cal tenir en compte que en casos puntuals gairebé pot haver desaparegut gran part de l’acer. En aquests casos cal procedir a realitzar reforçosper solucionar-ho.

Després de protegir l’acer es procedeix a la restauració del formigó picat, amb l’aplicació de morter de ciment amb un PH elevat per aportar una protecció addicional a l’armat interior. Escollir el morter que tingui la menor retracció possible, a banda d’una alta resistència estructural, per evitar l’aparició d’esquerdes o fissures al formigó vell i controlar la porositat després de l’enduriment.

CUARTO PASO: APLICACIÓN DE CAPA DE ACABADO

En cas que la reconstrucció del formigó s’hagi fet amb morter de PH elevat, la capa d’acabat es tracta com a element estètic més que de protecció al formigó. Però si voleu es pot aplicar un morter monocapa d’acabat perquè quedi igual que la resta de façana, seria convenient aplicar prèviament una capa de pont d’unió.

També és apropiat, encara que això seria per a una nota excel·lent, aïllar tèrmicament amb un sistema sate l’estructura (les estructures aïllades sempre duren més ja que no estan exposades tantes oscil·lacions de temperatura ambientals)