«El nou decret d’habitabilitat que regula la cèdula d’habitabilitat conté conceptes com flexibilitat i sostenibilitat, interessants des d’un punt de vista arquitectònic, tractats aquí: un lloc inapropiat, d’una manera improductiva i autocomplaent»
«El decret segueix mantenint la duplicitat normativa»
«El mètode de càlcul de l’ocupació màxima de les vivendes es, per fi, efectiu»
Tal com va anunciar el president Artur Mas al darrer Construmat davant d’un grup de constructors i promotors, el decret d’habitabilitat que havia gestat l’oposició quan governava obligava a les vivendes a tenir unes condicions massa exigents per a que sortissin els comptes als promotors, i s’havia de canviar.
El passat dimarts 30 d’octubre va entrar en vigor el decret 141/2012 pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. En una primera lectura podem extreure’n els següents punts com a més significatius:
Les novetats en quant a les condicions generals:
– Per als edificis preexistents es defineixen les condicions segons l’any de construcció (anteriors o posteriors a 1984). Les actuacions de rehabilitació poden resultar exemptes de complir les condicions específiques per cada tipologia d’intervenció si l’ajuntament encarregat de concedir la llicència així ho creu oportú, aquesta mida augmentarà l’activitat immobiliària en edificis preexistents (possiblement la única via on desenvolupar aquesta activitat) ja que moltes actuacions d’ adequació quedaven limitades o impossibilitades per les condicions d’habitabilitat que definia la normativa.
– El càlcul d’ocupació es realitza a través de la capacitat de cada habitació i no pas com es feia amb l’anterior decret amb la superfície útil total. Aquest és un punt coherent ja que en l’anterior decret es podien donar casuístiques absurdes.
– Els municipis podran demanar dades d’ocupació en cas de sospites d’excés d’ocupació detectades al revisar empadronaments.
– El termini límit per a notificar l’atorgament o la denegació de la cèdula d’habitabilitat segueix sent el mateix: 30 dies hàbils des de la recepció.
Les condicions particulars per a habitatges de nova construcció:
– Es conserven conceptes com flexiblitat o sosteniblitat però, igual que en l’anterior decret únicament, com una mesura autocomplaent ja que, lògicament, no s’especifica com hem de quantificar aquests criteris per a assolir uns suposats requisits mínims. Un exemple més de l’incomprensible delit que tenen els legisladors per solapar i duplicar normatives.
– S’esquiva el codi d’accessiblitat 135/1995 amb l’argument que l’ascensor es pot deixar de construir si es manté la previsió de l’espai per a la seva instal.lació o si, en els immobles de dos habitatges, es dimensiona l’escala a 1,20 d’ample.
– Es redueix la superfície mínima de l’habitatge de 40 a 36 metres quadrats.
– L’alçada lliure entre paviment i sostre ha de ser 2,50. En casos exepcionals, en sales i habitacions, s’admetrà una reducció de l’alçada útil a 2,30m. I aquí sense paraules grandiloqüents si que es fa un pas enrere en la flexibilitat dels habitatges ja que s’elimina els 2,70 entre forjats de l’anterior decret. Els promotors s’estalviaran uns quants euros els edificis que podran repercutir o no en el preu final de la vivenda.
– Es torna a definir les alçades i els requisits de les baranes, com si no existís el CTE DB SUA
– En quant a les condicions de les habitacions. Les habitacions petites es fan una mica més petites.
Les condicions particulars per a habitatges preexistents, construïts amb anterioritat a l’11 d’agost de 1984:
– Les condicions no varien substancialment, únicament el càlcul d’ocupació dels habitatges.
Per a habitatges construïts amb posterioritat a l’11 d’agost de 1984 s’aplica la disposició transitòria primera, el punt 3:
– S’ha de complir el decret vigent en data d’obtenció de la llicència d’obres amb qualsevol mitjà probatori admès en dret per a la primera concessió de la cèdula.
– En el cas de renovacions de cèdula s’ha d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en el moment de l’expedició de la primera cèdula d’habitabilitat. Així mateix, és pot atorgar si es compleixen els requisits per als habitatges de nova construcció.
Condicions per habitatges resultants de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació d’edifici existent:
– Es defineixen diferents classificacions amb les corresponents exigències en funció del grau i tipologia de la intervenció.
Tal com
va anunciar el president Artur Mas al darrer Construmat davant d’un grup de constructors i promotors, el decret d’habitabilitat que havia gestat l’oposició quan governava obligava a les vivendes a tenir unes condicions massa exigents per a que sortissin els comptes als promotors, i s’havia de canviar.
El passat dimarts 30 d’octubre va entrar en vigor el decret 141/2012 pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. En una primera lectura podem extreure’n els següents punts com a més significatius:
Les novetats en quant a les condicions generals:
– Per als edificis preexistents es defineixen les condicions segons l’any de construcció (anteriors o posteriors a 1984). Les actuacions de rehabilitació poden resultar exemptes de complir les condicions específiques per a aquesta tipologia d’intervenció si l’ajuntament encarregat de concedir la llicència així ho creu oportú, aquesta mida tal vegada augmentarà l’activitat immobiliària en edificis preexistents ja que moltes actuacions de adequació quedaven limitades o impossibilitades per les condicions d’habitabilitat que definia la normativa.
– El càlcul d’ocupació es realitza a través de la capacitat de cada habitació i no pas com es feia amb l’anterior decret amb la superfície útil total.
– Els municipis podran demanar dades d’ocupació en cas de sospites d’excés d’ocupació detectades al revisar empadronaments.
– El termini límit per a notificar l’atorgament o la denegació de la cèdula d’habitabilitat segueix sent el mateix: 30 dies hàbils des de la recepció.
Les condicions particulars per a habitatges de nova construcció:
– Es conserven conceptes com flexiblitat o sosteniblitat però, igual que en l’anterior decret únicament, com una mesura autocomplaent ja que, lògicament, no s’especifica com hem de quantificar aquests criteris per a assolir uns suposats requisits mínims. Un exemple més de l’incomprensible delit que tenen els legisladors per solapar i duplicar normatives.
– S’esquiva el codi d’accessiblitat 135/1995 amb l’argument que l’ascensor es pot deixar de construir si es manté la previsió de l’espai per a la seva instal.lació o si, en els immobles de dos habitatges, es dimensiona l’escala a 1,20 d’ample.
– Es redueix la superfície mínima de l’habitatge de 40 a 36 metres quadrats.
– L’alçada lliure entre paviment i sostre ha de ser 2,50. En casos exepcionals, en sales i habitacions, s’admetrà una reducció de l’alçada útil a 2,30m. I aquí sense paraules grandiloqüents si que es fa un pas enrere en la flexibilitat dels habitatges ja que s’elimina els 2,70 entre forjats de l’anterior decret. Els promotors s’estalviaran uns quants euros els edificis que podran repercutir o no en el preu final de la vivenda.
– Es torna a definir les alçades i els requisits de les baranes, com si no existís el CTE DB SUA
– En quant a les condicions de les habitacions. Les habitacions petites es fan una mica més petites.
Les condicions particulars per a habitatges preexistents, construïts amb anterioritat a l’11 d’agost de 1984:
– Les condicions no varien substancialment, únicament el càlcul d’ocupació dels habitatges.
Per a habitatges construïts amb posterioritat a l’11 d’agost de 1984 s’aplica la disposició transitòria primera, el punt 3:
– S’ha de complir el decret vigent en data d’obtenció de la llicència d’obres amb qualsevol mitjà probatori admès en dret per a la primera concessió de la cèdula.
– En el cas de renovacions de cèdula s’ha d’acreditar el compliment dels requisits exigibles en el moment de l’expedició de la primera cèdula d’habitabilitat. Així mateix, és pot atorgar si es compleixen els requisits per als habitatges de nova construcció.
Condicions per habitatges resultants de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació d’edifici existent:
– Es defineixen diferents classificacions amb les corresponents exigències en funció del grau i tipologia de la intervenció.
