Per a la obtenció de la cèdula d’habitabilitat s’ha de complir amb els Decrets corresponents i els seus requeriments, un d’aquests estableix el càlcul de l’ocupació màxima de l’habitatge. Si prenem com a exemple un habitatge entre mitgeres de 110 metres quadrats (vegeu la imatge inferior de la planta), amb la sala d’estar i una sola habitació (il·luminada i ventilada naturalment) espai exterior i 6 habitacions interiors, sense finestres ni ventilació artificial.
Ocupació segons el Decret 55/2009 (derogat)
Segons aquest decret la ocupació calculada (amb la fórmula superfícies útil = 8+8N) seria de 12 persones. Tot i classificar les habitacions centrals com AP (altres peces) a efectes de ocupació, aquestes computen. L’ocupació es calcula únicament en funció de la superfície útil.
Ocupació segons el Decret 144/2012
Segons aquest decret l’ocupació s’hauria de calcular en funció del nombre d’habitacions classificades com a tal: H i la superfície de cadascuna. Per tant en el cas exemple, en el que només tindrem una Habitació de 14 metres quadrats obtindrem una ocupació màxima de 3 persones.
Conclusions:
En una primera presa de contacte amb aquest nou decret podem fer una valoració aproximada del que suposa el càlcul d’ocupació en l’arquitectura i les repercusions socials de la vivenda.
Sembla lògic que, si un decret limita la classificació com a habitació només a les peces que tenen finestres a espai exterior, posat que es considera esencial per a la habitabilitat que l’espai habitable per les persones ha de tenir llum i ventilació natural, és un contrasentit que a l’hora de comptar l’ocupació sí que es tingui en compte tots els espais inclosos en la superfície útil. És evident que una ocupació 12 persones en una sola habitació de 14 metres quadrats és excessiva. Si la cèdula d’habitabilitat és un document que acredita que una vivenda és habitable per a un número determinat de persones, evidentment, amb aquest mètode de càlcul d’ocupació, es posa en evidència que la cèdula, sota els paràmetres del decret 55/2009 , és un document inútil.
Així mateix, en el decret 144/2012, al obviar la superfície útil total també ha obviat la superfície de la zona d’estar en detriment de la flexiblitat, ja que només té en compte la superfície de les habitacions per comptar la ocupació. D’aquesta manera si tinguessim un espai d’estar de 100 metres quadrats (un popular «loft») i sense compartimentació de peces o amb peces inferiors a 5 m2 només podriem comptabilitzar una ocupació de 2 persones (segons el que diu el decret: 2 persones en habitatges sense habitacions o amb únicament amb espai d’ús comú). Per a bé o per mal es deixen fora de la legalitat les formes de vida no tradicional, l’ús d’aquest tipus de vivendes es limita únicament a una parella fins el moment en que tinguin descendència o decideixin fer un trio.
Si més no és extrany que d’un decret a un altre (d’una legislatura a una altra) la ocupació màxima d’un mateix habitatge hagi disminuït de 12 a 3 persones.
Ite Arquitectes
